Quan hem tingut la sort d’haver rebut o l’enginy d’haver creat un patrimoni, una de les principals preocupacions que tenim a mesura que ens fem grans és què se’n farà quan nosaltres ja no estiguem aquí. O quan ja no vulguem o puguem gestionar-lo, ja que no cal morir-nos per jubilar-nos de les nostres obligacions.
I és força curiós com es parla molt de com planificar la successió en termes de com i quan fer la transmissió dels béns per tal que sigui eficient en termes econòmics, però, en canvi, se sol planificar molt poc o gens l’educació patrimonial d’aquells que rebran el llegat. I, tanmateix, és aquí on es juga el veritable futur d’aquests patrimonis.
Les xifres són ben demolidores. Segons dades obtingudes en països anglosaxons i nòrdics, on tenen més per la mà això de fer estadístiques de tota mena, resulta que:
–Només un 37% dels pares rics creuen que els seus fills estaran ben preparats per gestionar la seva herència quan ells no hi siguin.
–Només el 27% dels fills mantindrien el mateix expert financer que assessora el seu pare.
–El 70% de les famílies perd el patrimoni heretat en la segona generació, i el 90% dels patrimonis s’esgoten en tres generacions.
Sembla, doncs, que el problema que els patrimonis no perdurin en el temps té poc a veure amb aquelles qüestions que la literatura sempre diu que els erosiona, com ara els cicles econòmics, la volatilitat dels mercats financers, els impostos o la inflació, i, en canvi, podria estar molt més relacionat amb la transmissió d’uns valors i d’uns criteris que permetin a les generacions futures no tan sols preservar, sinó inclús fer créixer el patrimoni rebut.
Com no s’ha de perdre un llegat entre avis, pares i nets quan dos terços dels pares no creuen en les capacitats dels fills, i tres quartes parts dels fills no creuen en les capacitats dels professionals que han estat assessorant patrimonialment els pares durant anys? La lluita entre generacions està servida i el resultat final és terrible: el patrimoni deixarà d’existir.
Així doncs, cal fer quelcom diferent. Cal formar els futurs hereus des del principi. No cal convertir-los en experts professionals financers des de l’adolescència, però sí acompanyar-los perquè entenguin que el patrimoni no són només diners, sinó també és cultura, són valors i és un projecte familiar.
En concret, els ingredients d’aquest acompanyament són clars: formació financera, regles familiars que evitin conflictes, experiències professionals fora del negoci familiar per guanyar perspectiva, mentors que ajudin a madurar… I, sobretot, una narrativa clara: no es tracta de ser els amos, sinó de ser els guardians. Preservar i fer més gran el patrimoni exigeix molta disciplina, imaginació, perseverança i coneixements.
La veritable planificació patrimonial no es mesura en testaments o balanços, sinó en la capacitat de les noves generacions per honorar allò que reben i transformar-ho en futur per a tothom. No val només de rebre un patrimoni i les seves rendes, sinó que ha de ser més sobre com fer per honorar allò que s’ha rebut i aportar nou valor per a tothom.
La nostra experiència ens mostra que l’èxit en la conservació del llegat familiar no depèn de quant s’hereta, sinó de com s’educa i es prepara qui el rebi. La planificació financera des de ben aviat i l’acompanyament professional a les noves generacions es demostra clau per formar hereus capaços i compromesos per preservar i fer créixer el patrimoni familiar amb una visió a llarg termini.
